Boldís Jussà

El poble té un origen ben antic. La primera notícia documental és de meitat del segle XII, quan el lloc depenia dels Comtes del Pallars, així com la resta de la vall de Cardós, quan aquesta era una terra de nobles i serfs i ja hi havia dos Boldís, el Sobirà i el Jussà, situats l’un ben prop de l’altre.

Boldís Jussà té una vintena d’habitants, una quinzena de cases i, per cada cinc cases, hi té un edifici religiós, ja sigui en forma d’església, capella o oratori. Una constel·lació de temples que ens parla, és clar, de tradició religiosa i devoció popular, però també de la puixança que, fa cosa d’un miler d’anys, tenien els comtats cristians, quan el Pirineu va viure un important creixement demogràfic.

Així doncs, Boldís Jussà, si parlem de patrimoni, té diverses joies. Indiscutiblement, la principal és l’església de Sant Pere Apòstol, que compta al seu interior amb retaules barrocs policromats d’un gran interès. És el cas del retaule de fusta que presideix l’altar principal, datat el 1703, i dedicat a diversos sants, entre els quals Sant Pere però també Sant Cristòfor (a qui estava dedicada l’església més antigament).

De gran bellesa és també la capella de Sant Pere, actualment mig escapçada, que els experts consideren una obra netament rural i de vocació popular de començament del segle XII. Tan simple que és encantadora.

Completen la constel·lació de vestigis religiosos, dispersos a tocar del poble, els oratoris de Sant Cristòfol, de la Mare de Déu del Roser i de Sant Antoni de Pàdua, petits, aixecats a còpia de pedra i pissarra, de caràcter humil, devot, popular. Paga la pena apropar-se a tots aquests llocs, tant per l’interès de les pròpies construccions com per les caminades, que, malgrat que són curtes i senzilles, ens regalen raconades i paisatges que paguen la pena.