Romànic i esglésies

Aquests pobles tenen gràcia i interès arquitectònic, el resultat d’una equació en la qual hi tenen molt a veure la bellesa humil i popular. Hi ha joies patrimonials a tot arreu. 

Al poble de Lladorre, guaitem el pont romànic de Borito, del segle XII-XIII, impertorbable, i apropem-nos a l’església de Sant Martí, de la qual hi ha una primera notícia el 1146. Fora del nucli de població, vora un kilòmetre aproximadament, una altra església romànica treu la testa entre prats i conreus. És l’església de Santa Eulàlia, també del segle XII, d’una sola nau, coberta amb una estructura embigada de fusta i una portada dovellada de mig punt. Com si hagués estat construïda per fer bonic sense grans pretensions. 

On també hi ha restes romàniques que paga la pena de visitar és a Aineto, on l’església de Sant Romà (segle XII) està situada al bell mig dels carrers costeruts i empedrats,  amb una sola nau, presbiteri cobert amb volta de canó i absis semicircular. La d’Aineto és una església d’allò més fotogènica, tant de dins com de fora, com si formés part d’un decorat etern, concebut expressament. 

Una altra església d’origen romànic és la de Sant Pere, a Boldís Jussà. Un temple, actualment mig escapçat, que els experts consideren una obra netament rural i de vocació popular de començament del segle XII. Tan simple que és encantadora. Més tardana, sense moure’ns de Boldís Jussà, és l’actual església parroquial, consagrada a Sant Fruitós, amb un lluït altar major, del segle XVIII i estil barroc, que conté diversos retaules.

No gaire lluny, a Boldís Sobirà, l’església parroquial també està dedicada a Sant Fruitós, amb un campanar que sembla pensat per arribar al cel i tenir unes vistes impagables. Com la majoria de temples de la zona, el seu origen és del segle XII, i en aquest cas, però, les reformes li confereixen un aire barroc, com ho són els retaules de l’altar major. 

També és tardana, tot i que amb orígens medievals, l’església parroquial de Tavascan, del segle XVIII, amb una sola nau, no gaire lluny de les restes del castell (objecte d’excavació des del 2007) i un pont romànic que és una delícia, el pont de Tavascan, que fins fa seixanta anys era l’únic pas que permetia creuar el riu que du el mateix nom. 

Posats a fer parada a tots els pobles que configuren el municipi de Lladorre, dins el nucli antic de Lleret, hi trobarem l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià. Molt senzilla, d’arquitectura nítidament popular, amb el cementeri adossat en una façana lateral, com si el temps s’hagués aturat.