Parc Natural de l'Alt PirineuLa natura infinita
El Parc Natural de l'Alt Pirineu és l’espai natural protegit més gran de Catalunya
Un espai d’alta muntanya ric i diversEl parc natural que mai no t’acabes
El conjunt del terme municipal de Lladorre està integrat, en la seva totalitat, en el Parc Natural de l’Alt Pirineu des de la seva declaració l’any 2003.
Aquest parc és l’espai natural protegit més gran de Catalunya, amb una superfície de gairebé 80.000 hectàrees, que abracen parcialment dues comarques: el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell.
És, per tant, un espai immens d’alta muntanya d’una riquesa, complexitat i diversitat que demana temps i més d’un viatge si sou amics de la natura i de l’observació pacient.
Si bé és cert que el Pirineu és una serralada muntanyosa única, també és veritat que no és –de nord a sud ni d’est a oest– un paisatge idèntic. Les raconades i matisos aquí dalt tendeixen a l’infinit.
Un paisatge de muntanya ben conservat
El Catàleg del paisatge de la Generalitat de Catalunya distingeix dins de l’Alt Pirineu i Aran fins a una vintena d’unitats de paisatge, és a dir, una vintena d’àrees que presenten diferències paisatgístiques notables i ben definides, perfectament distingibles. El municipi de Lladorre i tot el seu terme municipal s’inclou en allò que els paisatgistes, dins de les valls de Cardós, han batejat com les “Altes Nogueres”: un paisatge d’alta muntanya ben conservat, amb pobles de roca fosca amb teulada de llosa, compactes i envoltats de prats, i que compta amb la Pica d’Estats com un important referent.
Té la seva lògica. Sota el cim més alt del Pirineu català, la Pica d’Estats (3.143 m), aquest territori singular s’erigeix en una reserva del patrimoni natural i cultural pirinenc.
Un veritable...paradís natural
Som a la terra de l’alta muntanya, amb prats alpins on pasturen els isards, boscos de coníferes on s’amaga el gall fer, rocams i tarteres que freqüenta el trencalòs, una constel·lació de valls més o menys domesticades, i rius, rierols, estanys, fonts i aigua que raja i corre mentre fa de casa a llúdrigues i tritons. No hi falta ni l’ós bru, que també habita aquesta terra de boscúries d’avet, pi negre, pi roig, bedoll i roure.
L'espectacle de l'aiguaRius, rierols i infintat d'estanys d'origen glacial
L’aigua i els salts que fa allà per on passa són un dels trets que caracteritzen Lladorre i les Altes Nogueres. La força de l’aigua, especialment en l’època de desglaç, converteix els rius i rierols en un espectacle de salts, brogit i molta velocitat, sobretot a les capçaleres dels rius.
En aquest sentit, és d’un gran valor paisatgístic el conjunt lacustre i els salts d’aigua que hi ha entre el Pic de Certascan i els ports de Tavascan i de l’Artiga.
L’interior del Parc acull fins a 140 estanys d’origen glacial, entre els quals n’hi ha de tan emblemàtics com els de Romedo de Dalt (un dels dels circs glacials més grans de la capçalera del riu de la Noguera de Lladorre, el de Mariola o el de Certascan, el més extens del vessant sud del Pirineu.
Els amants de l’observació de les flors també hi tenen aquí un paradís
La flora del Parc compta amb unes 1.600 espècies d’alta muntanya, entre les quals hi ha una bona pila de plantes endèmiques, és a dir, que només creixen al Pirineu, enlloc més. N’hi ha que són tan estranyes que fins i tot estan protegides per llei, com la flor de neu.
Un paisatge habitatdes de temps immemorials
Sigui com sigui, no som pas en una muntanya salvatge, on els humans no hi han posat mai els peus. Des de temps antics, els boscos han estat explotats, i els pagesos i els ramaders han fet seva aquesta terra des de temps immemorials. Però també hi ha deixat petja la indústria, que no ha passat de llarg.
Des de mitjans del segle XX, després d’obres titàniques, a còpia de foradar muntyanes amb pala i dinamita, la força de l’aigua s’ha aprofitat per generar energia elèctrica, la qual cosa encara dura.