Cultura pallaresa
La cultura pallaresa és ben viva en forma de tradicions, costums i maneres de fer que han sobreviscut al pas del temps
Pobles culturalment viusLa riquesa cultural es deixa notar
Potser anem equivocats. Aquests petits pobles del Pirineu, per molta calma que hi respirem en passejar-hi, culturalment són vius, i al llarg dels segles hi han passat una infinitat de coses. Res més lluny de la realitat que ens imaginem aquests pobles com a llocs aturats en el temps, aliens secularment al brogit del món. La cultura pallaresa és ben viva en forma de tradicions, costums i maneres de fer que han sobreviscut al pas del temps, però també amb tot un seguit de festes i activitats culturals de nou cuny, filles de la vida associativa, que recorren el calendari i de les quals cal que prenguem bona nota. Des de festes majors fins a fires de música antiga.
Cultura pròpiaSovint ancestral
La riquesa cultural ja es deixa notar, a poc que ens hi fixem, en la parla pallaresa, que comparteixen les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, on s’integren Lladorre i els altres pobles del municipi. El pallarès concebut com un tret identitari, com un patrimoni cultural que cal conservar, i en aquests sentit, els darrers anys, han sorgit iniciatives diverses i fins i tot s’han creat diccionaris en línia. Aquí s’hi parla català, òbviament, però d’una pastanaga se’n diu garrota, un ratpenat és un muricec i els lladrucs dels gossos són nyaupits.
La cultura té a veure amb la vida plena a la muntanya, i on la transhumància, per exemple, i totes les vies pecuàries són un patrimoni cultural i etnogràfic de primer ordre, que ha deixat petja en les festes, les tradicions, la toponímia, l’arquitectura i fins i tot la gastronomia. La UNESCO ja va declarar la transhumància Patrimoni de la Humanitat l’any 2023.
Camins amb històriaEl turisme cultural, una altra manera de viatjar
Al llarg del segles, els camins que ara transitem contemplativament han estat portadors de notícies, d’idees, de predicadors, de tropes romanes, de nobles i serfs medievals, de picapedrers i enginyers hidràulics, d’homes i dones camí de l’exili. La història del país no va passar de llarg ni del Pirineu ni de Lladorre, i encara és possible que seguim la petja humana des de l’Edat del bronze fins a la darrera guerra civil (1936-1939), de la qual es conserven restes de línies defensives, o fins tot de la construcció de les centrals hidroelèctriques, que van marcar un abans i un després en aquestes valls. Amb camins d’un alt interès cultural, tan suggeridors com el Camí transfronterer del Port de Tavascan o el GR-11, que ens conviden a obrir els ulls i reviure la història, per exemple, dels fugitius de l’horror nazi, atemorits, carregats i mal calçats, durant la Segona Guerra Mundial. L’excursionisme, des dels seu orígens al segle XIX, sobretot al Pirineu, sempre ha estat una variant del turisme cultural, una altra manera de viatjar.
AgendaFestes i tradicions
Ben marcades en l’agenda, cal que tinguem les dates de les festes majors dels diferents pobles que integren el municipi de Lladorre: Boldís Sobirà (21 de gener), Boldís Jussà (29 de juny), Lladorre (5 i 24 d’agost). Festes majors antigues i sense grans pretensions, comunitàries, viscudes, de missa, vermuts, jocs per a la canalla i balls de tarda i nit. La Festa Major com a punt de trobada de tots els veïns i veïnes d’un poble, tant d’aquells que hi viuen tot l’any com d’aquells altres de “fora vila” que, per la raó que sigui, viuen lluny del poble. Una crida anual a renovar els lligams col·lectius.