Pobles i bordes pirinencs que no ho han deixat de ser
Malgrat els canvis d’època i l’acceleració dels temps, són pobles amb totes les de la llei
Un univers...de petits pobles pirinencs
Lladorre i totes les petites pedanies disperses que configuren el municipi tenen la virtut que, malgrat els canvis d’època i l’acceleració dels temps, són pobles amb totes les de la llei. Al llarg de la història i fins a l’actualitat, ho han estat socialment, culturalment, econòmicament.
Aquests petits pobles segueixen remolinats compactament, com si tendissin a la concentració espontània, amb les cases adaptades de manera natural al terreny i als accidents geològics del lloc, que no són pocs, i amb el campanar (gairebé sempre d’origen romànic) fent de far i de torre de guaita sobre els horts, els conreus i els prats de l’enton més immediat.
Pobles de muntanyaper descobrir passejant, sense presses
Us recomanem que feu una passejada sense gaire pressa per tots aquests pobles: Lladorre, Tavascan, Aineto, Lleret, Boldís Sobirà i Boldís Jussà, les Bordes de Quança i les Bordes de Graus. I que ho feu a la recerca del que ha estat i és la vida quotidiana en assentaments humans sempre molt humils, situats ben amunt, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, amb tots els nuclis de població per sobre dels mil metres, sent Lladorre el poble de menys alçada (1.052 metres).
Petits tresorsJoies patrimonials d'arquitectura religiosa i popular
Hi trobareu, en tots els pobles, una molt bona mostra de l’arquitectura popular, filla d’unes condicions de vida dures, condicionades per les èpoques, el clima i l’espai. Pobles pirinencs que encara ho són, i així ho percep el viatger quan se’ls mira, amb cases de pedra cobertes amb teulades de pissarra fosquíssima, que aquí s’acostuma a anomenar llicorella.
I enmig de carrers i cases tan belles com austeres, en tots els pobles hi ha petits tresors en forma d’edificis religiosos, però també ponts, bordes, antics molins fariners o altres equipaments industrials que, secularment, funcionaven amb la força de l’aigua. Hi ha joies patrimonials arreu, però sovint cal buscar-les. Cal saber mirar.
Pobles que no enganyenOn encara hi impera la vida rural
Avui dia, tots aquests pobles només superen el centenar d’habitants en un cas, el de Tavascan. Lladorre, el cap i casal del municipi, al qual dona nom, té una cinquantena de veïns, i les Bordes veuen com els seus habitants poden comptar-se amb una sola mà.
Aquests són pobles que no enganyen i on encara hi impera la vida rural, per molt que els temps i les maneres de fer hagin canviat al llarg dels darrers cinquanta anys. Per molt que moltes de les pràctiques tradicionals seculars s’hagin anat diluint, i sovint només en quedi la memòria i el record més o menys borrós.