Lleret

És la parròquia del poble, de la qual se’n té notícia des del segle XIV. Molt senzilla, d’una sola nau i d’arquitectura nítidament popular, amb el cementiri adossat en una façana lateral, com si el temps s’hagués aturat. Una preciositat gairebé ingènua, amb el campanar tot apuntant al Cel, amb les cases de roca fosca amb teulada de llosa. Un conjunt singular típic de les valls del Pirineu.

Situat a 450 metres d’alçada del poble de Lladorre, en línia recta hi ha poc més d’un quilòmetre de distància, que, òbviament, s’enfila dreterut, amb la qual cosa a l’hora de fer la carretera va caldre fer tombs i més tombs, fins al punt que la distància que es recorre en cotxe, entre un lloc i l’altre, és de gairebé 5 kilòmetres. Al Pirineu, les distàncies entre pobles sempre són relatives. Tot depèn de com es miri i com es decideixi viatjar. 

A peu, una bona manera d’arribar-se a Lleret és fent servir el GR-11, que uneix Tavascan amb Aineto i Lleret, en una direcció, i Tavascan i Boldís Sobirà, en l’altra. Les vistes són impagables en aquest sender de Gran Recorregut, i fins i tot el dia que el cel es tapa el paisatge adopta una atmosfera que impressiona, entre valls, prats, boscos i muntanyes. Poble i entorn natural són, en aquesta terra, del tot indissociables. Un tot. La mateixa cosa. I si et diguessin que els pobles són tan antics com les muntanyes, podries arribar a empassar-’t’ho.