Lladorre

És com si en aquest petit nucli del nord del Pallars Sobirà la calma que s’hi respira marqués un ritme de vida pausat, que us convida a alçar la mirada i contemplar l’espectacle paisatgístic que brinda el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

En certa manera, és així. En els seus carrerons empedrats i entre cases de pedra i teulada de llosa fosca, no us destorbarà cap soroll artificial, ni el trànsit ni les presses. Amb tot, heu de saber que aquesta calma no només regala, també exigeix, i ho ha fet des de sempre. Si avui és possible gaudir d’aquests pobles i el seu entorn, entre els més ben preservats del Pirineu, és gràcies a la resiliència de generacions que han fet front a la duresa implacable que suposa viure, i sobreviure, en un entorn d’alta muntanya. Aquí les han vist de tots els colors: males collites, despoblament, exilis… I malgrat tot, l’estima per aquest territori ha mantingut en peu la convivència entre la gent i aquest entorn únic.   

Si bé l’economia local s’ha diversificat amb el turisme i el pes de l’activitat rural ha anat minvant, encara avui els seus veïns i veïnes continuen plantant trumfes i fent hort, i les vaques, ovelles, cabres i cavalls pasturen els prats quan el temps és benèvol.

L’essència d’un passat que pareix remot, d’una manera de viure i fer, encara roman en pobles com Lladorre. La veureu conservada entre els murs d’esglésies antiquíssimes, com la de Santa Eulàlia de Casa Serra i la de Sant Martí; en les fustes i pedres que servien per moldre la farina a la Mola de Lladorre; en la pervivència del Pont medieval de Borito, auster però extremadament robust; en les restes mil·lenàries del castell i el forn de calç, i fins i tot en la llobatera de Lladorre, la més ben conservada de Catalunya, testimoni de la lluita ancestral entre l’home i el llop, considerat durant segles com el pitjor enemic de la ramaderia. Aquesta essència rural i vital d’alta muntanya també perdura en tradicions i festivitats que no us podeu perdre, com la de Sant Martí, al novembre, en honor al seu patró, protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura.

Lladorre és un poble menut i poc poblat, on cada petit racó té una història. Alhora, és enmig d’un territori extens que sembla no tenir fi: el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya. Des del seu emplaçament a les Valls de Cardós és un lloc idoni pequè inicieu la descoberta d’un territori divers i complex, de cims i carenes, de rius, torrents i llacs d’origen glacial, de boscos i prats. Us fascinarà un entorn excel·lentment conservat, sovint salvatge, però que alhora us parlarà també d’una relació mil·lenària amb els qui l’han poblat des d’antic.