Tavascan

No obstant això, s’hi compten poc més d’un centenar d’habitants, una xifra que ja anticipa la tranquil·litat que transmet aquest indret dels Pirineus. Tant és així que, sense necessitat de parar l’orella, us acompanyarà en tot moment el murmuri plaent de les aigües del riu Tavascan, que travessa i parteix en dos el poble.

Aquest murmuri és alhora un record constant de la transcendència de l’aigua per a tota la regió, i per a Tavascan en concret, al llarg de la història. La Central Hidroelèctrica és l’evidència més clara, i visitar-la esdevé una experiència sorprenent. Costa de creure fins que no ho veus amb els teus propis ulls, però aquesta obra faraònica s’endinsa més de 500 metres en la muntanya, amb més de 75 quilòmetres de túnels, canonades i canals, i 3 grans salts d’aigua subterranis. Tot un prodigi de l’enginyeria, alhora que d’un impacte social sense precedents que s’explica en el transcurs de la visita.

Aquesta gran infraestructura va ser un punt d’inflexió, si bé les aigües del riu Tavascan, provinents dels estanys i torrents d’alta muntanya, ja s’aprofitaven antigament per a usos diversos. La seva energia l’empraven molins fariners, serradores i ferreries del territori dels quals encara hi ha testimonis. A més, en aquest entorn rural, la disponibilitat d’aigua era crucial per conrear la terra i abeurar els ramats. Acosteu-vos a la font monumental de l’Aiguadora, obra de l’escultor Anselm Cabús, i al mural pintat de l’artista Nil Safont. Són un tribut a aquesta vida pagesa i a la duresa de les dones i homes que han poblat aquestes muntanyes des d’antic.

Quan passeges pel poble, de vestigis d’aquest passat remot se’n poden contemplar uns quants. El Castell de Tavascan és un d’ells. Les restes arqueològiques d’aquest ens parlen d’una fortificació del segle XIII estratègicament ubicada per controlar el pas de les valls de Cardós cap als camins transfronterers que s’endinsen a les valls de Tavascan i Lladorre. De la mateixa època és el pont medieval de pedra, que amb el seu arc de mig punt s’alça uns set metres per sobre del riu i que us permetrà anar d’un barri a l’altre dels que conformen el poble. 

Més antigues són les ruïnes de l’Església de Sant Simeó, d’estil preromànic i datades dels segles IX-X, a tocar de l’Església de Sant Bartomeu. Aquesta última, on s’oficia missa avui dia, va ser alçada a principis del segle XVIII. Coronada per un campanar neoclàssic rústic, custodia en l’interior un retaule del 1780.

Precisament en honor a Sant Bartomeu, el 24 d’agost, i a la Mare de Déu de les Neus, el dia 5 del mateix mes, se celebren les festes majors del poble. Bones dates per visitar-lo.