Espai Aigua i Energia
Central hidroelèctrica, Espai Aigua i Energia i Museu a l'aire lliure.
75 km de túnels, canals i galeriesUna història prodigiosa
Costa de creure, però algunes de les muntanyes de Tavascan per dins estan foradades com si fossin un formatge de gruyère. Un fenòmen que no respon a cap caprici de la naturalesa, sinó que és una obra humana després que s’hi construís, entre els anys 1959 i 1974, una xarxa subterrània d’uns 75 kilòmetres de longitud formada per túnels, canals i galeries. Quin n’era l’objectiu? La construcció de la Central Hidroelèctrica de Tavascan, una obra faraònica que avui dia és visitable. Amb alguns dels salts d’aigua més imponents d’Europa, caigudes verticals de gairebé 900 metres d’alçada.
Així doncs, aquestes muntanyes de l’Alt Pirineu també tenen un passat industrial i obrer. La visita a la Central Hidroelèctrica i al Centre d’Interpretació de l’Aigua de Tavascan són, en aquest sentit, fonamentals per fer-se’n una idea, alhora que descobrim l’important paper de l’aigua com a element vertebrador d’aquesta terra, ja sigui d’una òptica turística, mediambiental, agrària, ramadera i industrial. Una història prodigiosa que, en ser descoberta, fa que els més curiosos no puguin tancar els ulls ni tan sols un moment.
Una central en funcionamentQue té molt per explicar
Inaugurada els anys setanta, la Central Hidroelèctrica de Tavascan encara és en funcionament. De fet, està formada per diverses centrals (Tavascan Superior, Tavascan Inferior i Montamara) que conflueixen en una caverna situada a 500 metres de profunditat, a l’interior de Pic de Gueron. Les centrals, gestionades per Endesa (mitjançant Enel Green Power España), estan connectades a la xarxa elèctrica general i produeixen anualment uns 260.000 MWh, és a dir, l’equivalent al consum domèstic d’unes 65.000 famílies.
Però més enllà que aquesta central encara estigui operativa, en fer un cop d’ull al passat, hi descobrim una història tan novel·lesca que, a primera vista, sembla increïble. Perquè els 75 kilòmetres de túnels i galeries que conformen el conjunt hidroelèctric van ser fets a cop de pic, pala i dinamita, en un temps que les tuneladores (amb les quals ara es construeix el metro, per exemple) ni tan sols no existien.
Vint anys de feina, amb un pic de 2.677 obrers foradant la terra tots alhora. Més de 10.000 treballadors hi van prendre part. La seva construcció va ser com la perforació d’una mina, a la recerca de plom o de plata, però sense cap vocació d’extraure’n cap minerals valuosos.
D’aquí que el prodigi sigui encara més sorprenent quan es descobreix que aquesta xarxa subterrània es va construir per connectar l’aigua dels llacs i els rius pirinencs amb les instal·lacions de la central. Dit d’una altra manera, part de l’aigua de llacs glaciars tan meravellosos com el de Certascan és conduïda subterràniament fins a la central de Tavascan, on acaba sent fonamental per a la producció d’energia elèctrica. Davall dels llacs immaculats de Certascan o Romedo hi ha vàlvules automàtiques que en regulen l’aigua.
Una experiència immersiva i divulgativa per a tots els públicsEspai Aigua i Energia
L’Espai Aigua i Energia convida a descobrir l’estreta relació entre l’aigua i el desenvolupament del municipi de Lladorre, un territori on aquest recurs natural ha modelat el paisatge, la història i la vida dels seus habitants.
A través d’una experiència immersiva i divulgativa, el visitant podrà conèixer com l’aprofitament hidroelèctric ha transformat la vall, la importància de les centrals i les grans obres d’enginyeria, així com el valor ambiental i patrimonial de l’aigua en un entorn d’alta muntanya.
Un espai pensat per a tots els públics que combina història, tecnologia i natura, oferint una nova manera d’entendre un dels grans tresors del Pirineu: l’aigua com a font de vida, d’energia i de futur.
Un recorregut amb l'aigua com a element vertebradorMuseu a l'aire lliure
Aquest museu permet descobrir l’important paper de l’aigua com a element vertebrador d’aquesta terra, ja sigui des d’una òptica turística, mediambiental, agrària, ramadera i industrial.
Aquest recorregut ens proposa diverses parades, i incorpora des d’obres artístiques a antigues turbines industrials. Així, tot passejant, recordem i retem un homenatge merescut a les dones aiguadores que cada dia anaven a la font quan l’aigua corrent encara no s’havia generalitzat, i descobrim els racons on hi ha les “ompliders”, és a dir, les fonts naturals que abastien el poble.
Elements patrimonials relacionats amb l’aigua que, a Lladorre, ens permeten gaudir del pont medieval del Borito, de la Mola de Lladorre, un edifici imponent, de dues plantes, que acull un antic molí fariner del segle XVIII, alhora que també hi descobrim l’antiga serradora de Guelis.
Mapa de la Ruta de l'Aigua
