Bordes de Graus

Si bé la transformació de les zones rurals de muntanya va tenir com a conseqüència l’abandó i decadència de les bordes, les antigues construccions que els ramaders feien servir de paller i estable dels animals, en algunes zones, com a la vall de Tavascan, encara s’hi alcen, amb els seus característics murs de pedra i les teulades de pissarra. Les Bordes de Graus en són un exemple, convertides avui dia en un dels nuclis que formen part del municipi de Lladorre. 

Ubicades a la riba oest del riu Tavascan, a més de 1300 metres d’altura, a les Bordes de Graus s’hi compten menys de deu edificacions i habitants. Són un refugi de tranquil·litat en plena natura, i això ho saben els qui per Setmana Santa i durant l’estiu s’instal·len al seu petit càmping, d’una quarantena de parcel·les, per gaudir d’aquesta calma i de tot el té per oferir el Parc Natural de l’Alt Pirineu, que és moltíssim.

De fet, partint de les Bordes de Graus teniu diverses rutes per començar a explorar el parc natural més extens del Pirineu. Podeu arribar-vos fins a les Bordes de Noarre, a la dreta del riu i al peu del pic del mateix nom, o fer una mica més de camí fins a l’estany de Flamisella, un estany d’origen glacial a la capçalera del riu Noguera de Cardós, a més de 2200 metres d’altura. Si, pel que fos, no teniu tant de temps, podeu fer un tastet de què us espera en aquest territori de muntanya acostant-vos al pantà de Graus.

De tornada, preneu-vos uns instants per contemplar les bordes i imagineu-vos com devia ser el dia a dia dels homes i dones que, a la recerca dels millors prats per als seus ramats, van aixecar aquestes construccions de pedra i fusta ja fa un bon grapat d’anys.