L’aigua és vida ha estat, d’uns anys ençà, un eslògan que ha fet fortuna, i amb raó. Perquè aquesta “vida” són rius que corren, horts que es reguen, peixos que naden, bèsties que beuen, i fonts i aixetes i dutxes, però també molins fariners, serradores, ferreries i centrals elèctriques que obtenen l’energia que necessiten mitjançant la força de l’aigua, gràcies a allò que coneixem com a energia hidràulica. A Tavascan, de tot plegat, en tenen un centre d’interpretació que, en bona mesura, discorre a l’aire lliure, en el que és una passejada per a tots els públics, on no hi falten els jocs amb aigua per als més petits.
Ja fa una pila d’anys que la visita a la Central Hidroelèctrica de Tavascan, una obra d’enginyeria faraònica encara en funcionament, forma part de l’oferta turística de Tavascan.
A la proposta de visita de la Central Hidrolelèctrica s’hi ha sumat el Centre d’Interpretació de l’Aigua, un museu a l’aire lliure que contribueix a descobrir l’important paper de l’aigua com a element vertebrador d’aquesta terra, ja sigui des d’una òptica turística, mediambiental, agrària, ramadera i industrial. Una història que, en conjunt, resulta curiosa i, sovint, prodigiosa. Els humans hem obrat miracles per garantir-nos i utilitzar l’aigua en mil-i-un quefers quotidians.
Aquest recorregut ens proposa diverses parades, i incorpora des d’obres artístiques a antigues turbines industrials. Així, tot passejant, recordem i retem un homenatge merescut a les dones aiguadores que cada dia anaven a la font quan l’aigua corrent encara no s’havia generalitzat, i descobrim els racons on hi ha les “ompliders”, és a dir, les fonts naturals que abastien el poble. Dins de Tavascan també hi ha jocs d’aigua, una instal·lació dissenyada com a parc infantil on el líquid element corre per fer les delícies dels nens i nenes.
Elements patrimonials relacionats amb l’aigua que, a Lladorre, ens permet gaudir del pont medieval del Borito, de la Mola de Lladorre, un edifici imponent, de dues plantes, que acull un antic molí fariner del segle XVIII, alhora que també hi descobrim l’antiga serradora de Guelis, que se sosté amb parets de pedra i que funcionava amb la força de l’aigua. Mecànica natural.
