Flora de l'Alt Pirineu
Aquest és un paisatge on la floració, junt amb la neu i els salts d’aigua, són trets essencials dels seus valors estètics
Una flora que aixeca passions
L’observació de les flors aixeca passions. Hi ha japonesos que, any rere any, viatgen arreu del món per fotografiar la floració primaveral, i aquestes muntanyes en són una de les destinacions escollides, amb empreses especialitzades arreu del Pirineu. No és estrany. Aquest és un paisatge on la floració, junt amb la neu i els salts d’aigua, són trets essencials dels seus valors estètics.
Si a vosaltres també us agrada la contemplació de flors i plantes, penseu que aquest és un lloc privilegiat perquè la floració no és uniforme i s’allarga en el temps. Depèn dels ambients, però també de l’època. Aquí hi ha flors de primavera, altres que esclaten amb la fosa de les neus i encara altres que ho fan vigorosament en ple estiu, amb parts baixes encara d’influència mediterrània i d’altres, més amunt, clarament alpina.
1.500 espècies de florsi ambients ben diversos
En tot el Parc Natural de l’Alt Pirineu s’hi han comptabilitzat fins a 1.500 espècies de flors, algunes de tant estranyes i literàries com la flor de neu (el llegendari edelweiss) i d’altres de ben curioses, com el pi aquàtic.
Deixem ben clar, d’entrada, que la flor de neu, per exemple, que creix a les prades alpines, símbol de la puresa, està protegida per llei per evitar-ne la desaparició. És cada cop més rara i excepcional. Per tant, no es pot collir, i no n’és l’únic cas. Posats a donar consells, dins d’un Parc Natural, sempre és aconsellable no tocar-hi res. El “turisme” de la floració té els seus millors aliats en l’observació atenta i en una bona càmera de fotos per fixar l’instant, si ens cal.
Tampoc no cal desviar-se dels senders senyalitzats ni anar camp a través per gaudir dels diferents ambients de la muntanya, que, com és lògic, també aporten riquesa a la diversitat de flors i plantes. La diferència d’alçades, la composició de la terra i els usos que se’n facin, lògicament, condicionen per complet el tipus de vegetació que hi creix. No veurem els mateixos arbres ni les mateixes flors en un prat de dall que en un bosc de coníferes, en un rocam, a tocar d’un llac o en un prat alpí per sobre dels 2.000 metres. Fins i tot els prats de dall, espais altament humanitzats, on els ramaders seguen i els ramats pasturen, també són un prodigi en quant a diversitat floral, si ens hi fixem.
És així com els amants de les flors tenen aquí feina per dies, segons els ambients i les èpoques de l’any. Una riquesa i diversitat tan i tan gran que, sovint, fins i tot és invisible, com algunes espècies endèmiques subaquàtiques que creixen sota l’aigua dels estanys.
A la caça del boletCeps, rovellons, rossinyols, moixernons, carreretes, llenegues...
Al municipi de Lladorre, la tardor tenyeix d’olors el bosc i l’omple de colors. Els bolets són protagonistes d’aquesta època, i passejar pels boscos de pi negre, avet i bedoll és tot un plaer per als sentits. Els ceps, els rovellons i els rossinyols són els més apreciats pels boletaires, però també s’hi poden trobar moixernons, carreretes, llenegues i altres espècies que fan les delícies de grans i petits. La temporada comença amb les primeres pluges de finals d’estiu i pot allargar-se fins ben entrada la tardor, depenent del temps.
A la primavera, també s’hi poden trobar varietats més primerenques com els moixernons. Collir bolets a Lladorre és molt més que una activitat gastronòmica: és una manera de connectar amb la natura i descobrir la riquesa dels seus boscos.