Com en d’altres itineraris a l’entorn de Tavascan, el punt d’inici el tenim al refugi de la Pleta del Prat, des d’on haurem de superar un desnivell de només 160 metres d’alçada fins arribar a la nostra destinació.
El camí que seguim està perfectament senyalitzat amb marques grogues i, a més, segueix un circuit de raquetes de neu marcat amb banderoles, la qual cosa fa gairebé impossible que ens extraviem o ens despistem. Tant la pujada com la baixada (3 kilòmetres en total) discorren enmig del bosc, amb la qual cosa la ruta és ideal fins i tot a l’estiu, i encara que faci calor, ja que l’ombra està del tot garantida, en companyia d’avets i, en menor mesura, de pins negres, bedolls i altres espècies arbòries.
Un cop dalt del mirador, gaudiu de l’espectacle i mireu de reconèixer tot allò que s’hi veu: el pic de Cestarcan, el pantà de Graus, les bordes de Noarre i de Quanca, i tota una constel·lació de pics que sembla inabastable. Us ajudarà a la identificació el plafó informatiu que hi ha en el mirador, i que també us mostra algunes de les espècies d’animals que poblen l’entorn i dels ocells que, si hi ha sort i segons l’època de l’any, podreu veure volar en el buit majestuós sobre la part superior de la vall de Cardós.
Fem la tornada pel mateix camí. En poc menys d’una hora tornarem a ser al refugi de la Pleta del Prat.
