És ben veritat que a l’enton de Tavascan podríem dedicar-nos a la col·lecció de miradors, com si en féssim un inventari i haguéssim de decidir quin, al nostre gust, ens ha causat més impressió. Si ho féssim, en la nostra col·lecció no hi podria faltar el mirador del Tuc de la Cima per les vistes que ens ofereix però també perquè aquest pic és emblemàtic.
Comencem la caminada al que localment en diuen el “reenvio”, és a dir, la part superior del telecadira de les pistes d’esquí, que ens ajudarà a orientar-nos. Des d’aquest punt de sortida estem a 2.200 metres d’alçada i ens enfilarem, en qüestió d’una hora, fins als 2.450 que fa el Tuc de la Cima. Si hem fet cap fins aquí i sortim d’aquest lloc la ruta no és gens difícil. Una altra cosa seria que volguéssim partir del refugi de la Pleta del Prat, la qual cosa sí que convertiria la nostra caminada en un itinerari més llarg i exigent, amb un desnivell molt més fort
Un cop dalt del cim, les vistes ens permeten gaudir del paisatge, bocabadats, però també fer-nos a la idea que estem en la muntanya on hi ha bona part de les pistes d’esquí de Tavascan. Cal que siguem conscients, quan fa bo, que a l’hivern tot el que ens envolta és neu i que aquesta és terra d’esquiadors i telecadires. D’aparença salvatge, aquesta és una muntanya on els humans hi han fet vida secularment, ja sigui per a l’explotació forestal, agrícola o ramadera, o bé amb finalitats lúdiques i esportives. Des de dalt del cim, la vista panoràmica ens mostra majestuosos els cims de la Pica d’Estats, Monteixo, Certascan, Ventolau, Coma del Forn, Campirme… El descens fins al “reenvio” no és gens difícil i, a més, es fa curt: menys d’una hora de temps.
