Amb els seus 2850 metres d’altura, el Pic de Ventolau és un cim idoni per contemplar les capçaleres del Parc Natural de l’Alt Pirineu, com els pics dels Tres Estanys i la Gallina, així com per albirar alguns estanys de muntanya i les valls del riu Tavascan i d’Unarre.
Si sou senderistes amb experiència i bona condició física, l’heu de coronar com a mínim un cop a la vida. Ofereix unes panoràmiques majestuoses, d’aquelles que captiven i toquen la fibra.
Una de les rutes que us permetrà ascendir fins al Pic de Ventolau parteix de l’estació de Tavascan, del refugi de la Pleta del Prat. Allà hi podreu deixar el vostre vehicle i preparar-vos per aquesta excursió d’alta muntanya. El recorregut no és excessivament llarg, són poc més de quatre quilòmetres d’anada, però el desnivell que cal afrontar sobrepassa els 1100 metres.
La part inicial del recorregut ascendeix en ziga-zaga fins a arribar gairebé a la carena. Al vostre pas deixareu enrere la cabana de Crestuix, oberta als excursionistes i on es permet fer nit, i arribareu a l’anomenat Collet. En aquest punt, per sobre dels 2.250 metres, val la pena que us atureu per contemplar les vistes. Estareu a punt de canviar de vessant per anar a buscar la darrera carena que, en una pujada constant, us conduirà fins al Pic de Ventolau. Si hi ha sort i teniu un dia assolellat, al llarg d’aquest últim tram el Pirineu s’obrirà davant vostre. Les panoràmiques són fascinants.
El Pic de Ventolau es pot fer en qualsevol època de l’any. Això sí, arribar-hi durant l’hivern i amb el recorregut cobert de neu únicament està a l’abast d’alpinistes i esquiadors amb molta experiència i bon coneixement de l’entorn. Si us hi compteu, no en tindreu prou amb ascendir al Ventolau un cop a la vida. Com a mínim en seran dos, una ascensió sense neu i l’altra amb neu. Són dues alternatives ben diferents l’una de l’altra, gairebé com si la ruta i l’entorn fossin dos mons totalment oposats.
